FONAMENTS DE SOCIOLOGIA
Les relacions entre la naturalesa i la cultura
 

INTRODUCCIÓ
 
L’objectiu d’aquest manual és doble. En primer lloc pretén  recopilar i sistematitzar un conjunt de coneixements de diverses disciplines que són necessaris per poder endinsar-se en l’estudi de la societat que és l’objecte de la sociologia. En segon lloc pretén facilitar un conjunt de materials didàctics, utilitzables en la docència universitària dels continguts, a partir de textos i de materials audiovisuals.
 
Des dels inicis de la sociologia, el debat entre la influència del la naturalesa i de l’entorn social en la construcció dels individus hi ha estat molt present. Com dius Rosa Montero en un article de la premsa d’ahir:
 
‘Los humanos, ¿somos como somos por efecto de nuestros genes, o somos el resultado de nuestras circunstanacias? En este viejísimo debate entre herencia y ambiente, ultimamente parece estar ganando la herencia por goleada. En mis años de universidad, en cambio, triunfaba la explicación marxista y ambiental: el ser humano era un producto de su lugar social y de la realidad en que vivía. Que en solo treinta años se haya pasado con tanta facilidad de un extremo a otro hace sospechar profundamente de la seriedad y fiabilidad de ambas posiciones. Supongo que el problema reside en optar de manera radical por una u otra cosa; lo más probable es que tengamos un batiburrillo de influencias, una mezcla de todo’[1]
 
L’objecte d’aquesta proposta és sintetitzar algunes elements que sembla útil tenir en compte per millorar les concepcions més corrents del corrent principal de la sociologia, les quals obliden sistemàticament la importància de la construcció evolucionista de la natura humana. A un professional de la sociologia no li és possible avaluar el rigor de cadascuna de les aportacions de les recerques en biologia, etologia. psicologia evolucionària o ciència cognitiva, per tant és probable que el contrast dels resultats en el temps faci una selecció de les mateixes. Això no treu, a paper meu, que les aportacions actuals d’aquestes ciències no signifiquin un conjunt de coneixements imprescindibles per fer una bona ciència de la societat.
 
Aquest text, està pensat, doncs, com una introducció a la sociologia on es té en compte la realitat de l’evolució biològica dels humans i els seus condicionaments. Vet aquí el nom de FONAMENTS DE LA SOCIOLOGIA, entès com les bases sobre les quals s’ha d’assentar un coneixement científic de la societat, més enllà de les aportacions, algunes potser exagerades, dels resultats de tal o qual recerca concreta.  Com també afirma Rosa Montero:
 
‘Los estudios son tantos y sus conclusiones se airean con tanta alegría y, a menudo, con tan escaso rigor (supongo que los investigadores necesitan llamar la atención para seguir consiguiendo fondos), que de su lectura se deduce que somos una especie de robots orgánicos’...
 
Així doncs, en el primer capítol anomenat ‘Biologia i cultura’ es pretén donar una visió senzilla de l’evolució del món i de la vida per situar el naixement de l’espècia humana en el seu context i poder-nos  plantejar, tenint en compte el procés de desenvolupament, la relació entre la naturalesa i la cultura.
 
En el capítol dos i tres analitzem les característiques de l’ésser humà, partint de la manera de funcionar del propi cervell. En el capítol segon ens fixem en els aspectes emocionals de les persones i en el capítol tercer dels aspectes lligats a la intel·ligència, el llenguatge i la racionalitat. Com que aquestes propietats és desenvolupen en un entorn social, potser hauria estat més adequat situar-los després dels capítols cinqué i sisé que tracten de la societat i els seus orígens, però ens hem decantat per la solució més senzilla per als estudiants, fent referència després a les relacions entre els individus i la societat. En aquests dos capítols es ressalta la importància de les emocions i les intuïcions en la presa de decisions humanes.
 
Aquests aspectes tenen a veure amb un fet fonamental que consisteix en que la racionalitat humana té dos components diferents encara que relacionats D’una banda, el que podríem anomenar la racionalitat inconscient de l’espècie que genera mecanismes adaptatius de supervivència, i de l’altra, la racionalitat conscient de les persones, com a mecanisme més complex d’adaptació, que permet a l’individu cercar els mitjans més adequats per assolir les finalitats que desitja. Ambdós son imprescindibles per entendre la societat.
 
Els capítols quatre i cinquè fan referència a la construcció i reproducció de la societat, especificant les relacions entre biologia i cultura en aquest procés de construcció, (institucionalització) i de reproducció (socialització). Hom parteix d’una línea teòrica, potser poc coneguda en els nostres entorns, la qual a partir de la recerca antropològica fixa quatre tipus fonamentals de relacions socials que són presents en totes les societats, encara que es manifestin amb multitud de diferències concretes. Al mateix temps proposa els mecanismes concrets de relació entre les quatre estructures bàsiques i les especificitats culturals. A paper meu aquesta aportació reorganitza molts aspectes del coneixement sociològic compartit i ofereix una base explicativa molt més plausible i interessant.
 
Fins aquí s’han considerat aquelles propietats que atenyen a tots els humans per un igual, en canvi en el capítol sisè i setè s’aborden les diferències entre els individus i els seus condicionants. En primer lloc les diferències i desigualtats entre homes i dones i en segon lloc les bases evolutives de les desigualtats socials.
 
Per últim he deixat pel final un capítol sobre la sociologia com a ciència. Encara que seria més lògic posar-lo al començament, m’ ha semblat més intel·ligible situar-lo al final atès que una reflexió sobre aquest tema, més abstracte, demana un conjunt d’elements que justament els altres capítols poden oferir.  
 
Tal com he indicat en el primer paràgraf aquest manual té un altre objectiu que és mostrar un conjunt d’elements que facilitin la docència universitària. Aquests elements, que es donen a títol d’exemple, estan ressenyats al final de cada capítol, però només apareix en el manual en paper un text d’un autor clàssic de sociologia o disciplines relacionades per ser discutit a classe. Els altres materials, vídeos i textos de premsa actual es poden trobar en aquesta pàgina web que serà periòdicament actualitzada (http://www.individu/societat.net). Les persones que vulguin poden escriure en el requadre que hi ha al final de cada capítol les seves suggerències o demandes, les quals seran contestades períòdicament.
 
Em sembla que és particularment important, des d’un punt de vista didàctic, utilitzar un fet real, en aquest cas a través del visionat d’un video, que permeti constatar com els estudiants l’analitzen espontàniament, i tornar-lo a passar al final del tema per veure si ha canviat la manera de veure les coses a partir de l’ampliació dels seus coneixements.
 
Els articles de premsa són intencionalment polèmics per facilitar la implicació i la contrastació de parers, la qual cosa dóna un paper rellevant al professorat per evitar que la classe de sociologia no es converteixi en una tertúlia de cafè, on tot és igualment vàlid i tot és qüestió d’opinió.
 
Per acabar, vull agrair especialment al professor Ramón M. Nogués, del departament d’antropologia biològica, amb el qual he compartit durant anys un curs de doctorat, els seus ensenyaments sense els quals aquest text hauria estat impossible. També als companys del departament de sociologia, Angeles Lizón i Ramon Alós, i a la professora Esperança Villar de la Universitat de Girona, per les seves aportacions en relació a aquests materials.
 
Tot això amb l’esperança que aquest text sigui útil.
 
Sant Just Desvern, 20 d’abril de 2009